Ahir ens vem veure les cares, vem xerrar una estona, i vem vendre, i
veu comprar enciams i carbassons. Ens vem trobar al Casip, al carrer
Riera d'en Matamoros, 103. Que bonic!
Gràcies per venir, per donar-nos suport. Gràcies per les
suggerències i els ànims a través dels correus, ens esteu aconsellant
coses molt interessants i que ens són molt útils. Creieu-nos quan us fem
saber que és genial sentir-vos ben aprop!
Gràcies per creure en els fruits de la terra, en fer les coses
millor, amb coherència, amb responsabilitat, amb consciència, i
sobretot, gràcies per fer-ho amb amor.
Doncs bé, gràcies a tots!
La
primera collita (enciams "Meravella" i de "Roure", i uns pocs
carbassons), ha estat el fruit de l'esforç, de l'empenta, de les
ganes...
Del passat, de la terra i de les arrels. Del present,
brot a brot, amb les mans. Creixent... Perquè volem un futur proper, de
l'hort a casa. Entre tots. Moltes gràcies!
Ja vénen..., aviat tindrem els tomàquets, les albergínies, les cebes, les mongetes, els cogombres, les síndries, els melons, els
pebrots...
Unes fotografíes... Dijous 14, de juny al Casip.
Atenció!
La família Granados Grífol, En Carles, l'Estel, i la Natàlia, ens han
fet l'honor de ser els primers en comprar uns enciams i uns carbassons.
Bieeeen!!!! Que contents!
I d'on veníem...?
Els
primers carbassons que ens vem menjar, tot fent de conillets d'índies,
ens va semblar que havíem esperat una mica massa a collir-los, que
estaven un punt madurs.
Els segons, us els heu menjat vosaltres, i ara ens heu de dir com estaven...
Els
enciams Meravella, i els enciams de roure que veieu en les fotografies
també us els heu menjat, ara esperem els propers per quan podrem oferir
una mica de tot.
Estan creixent les cebes, i en vénen més darrera.
Demanen
mulxing, que cobrim la terra amb palla per facilitar-nos la feina
retardant la desmesurada prol.liferació de les males herbes (n'hi ha que
són
molt agressives, i aquestes, sincerament, les fem fora!). La palla, que
en el seu dia vem desbrossar, també aporta nutrients a la terra a mesura
que es va descomposant.
O
les mongeteres que volen enfilar-se per aprofitar millor la llum, per
aprofitar millor l'espai respectant-se entre elles, i oferint-nos unes
mongetes apassionants. Quines ganes!
Ostres!
Camps de tomàquets, quin goig! Tomàquet per amanir, per sucar, per
sofregir... Va vinga que anem tard i vol ploure! Gràcies a tots els que
veniu a donar un cop de mà a l'hort, i per fer-nos saber que us agrada. I
els que voleu, ja sabeu, animeu-vos a viure una jornada de treball
molt enriquidora, poseu-vos en contacte amb nosaltres i veniu a
trepitjar el terreny!
Potser sí que tenim molts tomàquets, però què caram! Quan és bo i sa mai no és massa, sempre podem fer melmelada i conserves.
El futur està en marxa!
... on anem!
... de l'hort a la taula!
